dimecres, 21 de gener del 2009

Gaza i el seu gas natural

NAZANIN AMIRIAN

Controlar els pous de gas natural de la franja de Gaza forma part de l'agenda d'Israel des que el 1990 l'empresa British Gas (BG) va localitzar importants bosses de gas i una mica de petroli en aquelles terres aleshores sota el control d'OAP, dirigida per Iàsser Arafat, els drets d'explotació de les quals pertanyien, segons les lleis internacionals, als palestins. Somiant un futur pròsper per al seu poble, Arafat, home hàbil tot i que assetjat i debilitat pels opositors i els enemics, va firmar un acord l'any 2000 amb BG per repartir els beneficis dels 1,4 bilions de peus cúbics de gas estimats, de la següent manera: el 60% se l'enduria BG, el seu soci grecolibanès Consolidated Contractors es quedava el 30% i els palestins en rebrien tan sols el 10%, que, a sobre, en comptes de rebre'l, es dipositava en un compte internacional. Tot i així, Israel, amb l'afany de ser l'únic amo dels pous, va paralitzar les obres de BG i va firmar un acord amb Egipte per comprar-li el gas natural. Hosni Mubàrak es fregava les mans veient el paisatge.

L'ascens de Hamàs al poder el 2006 va tranquil·litzar definitivament els jueus, conscients que cap petroliera podria firmar contractes amb una organització considerada terrorista. Una Palestina sense govern deixava clar la següent fase del pla israelià: posar fi a les operacions militars, instal·lar una força internacional "amiga" a la franja, i començar a explotar els jaciments. Tota semblança amb el guió de la invasió a l'Iraq és pura casualitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimecres, 21 de gener del 2009

dilluns, 12 de gener del 2009

Biocombustibles amb futur

JOAQUIM ELCACHO

El passat dia 30 un avió de la companyia Air New Zeland va realitzar el primer vol amb combustible produït a partir de pinyó de l'Índia (Jatropha curcas),un arbust d'origen americà força difós a l'Àsia. Aquesta mateixa setmana, una aeronau de Continental Airlines va fer una prova similar carregant un dels seus dipòsits amb biodièsel produït a partir d'algues.

El pinyó de l'Índia i les algues són dues de les matèries primeres per produir els denominats biocombustibles de segona generació, és a dir, aquells combustibles d'origen vegetal que no fan servir plantes o llavors que tinguin utilitat alimentaria. Cal recordar que durant l'última crisi del petroli, l'aposta de produir grans quantitats de combustible a partir de blat de moro va provocar un fort augment en el preu d'aquest aliment i crítiques generalitzades, per l'intent d'omplir els dipòsits dels vehicles en detriment de la fam dels països pobres i la conservació del medi ambient.

Els centres de recerca més avançats i les empreses més innovadores en el camp de l'energia treballen des de fa anys en la determinació dels productes més adequats i rendibles per completar aquesta segona generació de biocombustibles. El president electe dels Estats Units, Barack Obama, sembla que està d'acord amb aquesta tendència, perquè de fet ha anunciat que nomenarà secretari d'Energia el professor i premi Nobel de física Seteven Chu, un dels investigadors més compromesos amb els nous biocombustibles.

Primers passos a Catalunya

El recentment creat Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC) ha anunciat que una de les seves cinc línies d'investigació es dedicarà a biocombustibles de segona generació. De fet, a partir del mes de febrer l'IREC incorporarà com a director de l'àrea de bioenergies l'investigador Joan Salvadó, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

"La base dels nous biocombustibles és que no han de ser una competència amb els productes d'alimentació i, en aquest sentit, s'estan aconseguint els primers resultats esperançadors amb microalgues i pinyó de l'Índia per produir biodièsel o residus cel·lulòsics per a la producció d'etanol", explica Antoni Martínez, director de l'IREC. La base científica i tecnològica per a aquest tipus de biocombustibles ja està en marxa, "ara, un dels problemes principals és aconseguir bons rendiments i rendibilitat econòmica", detalla Martínez. Per aconseguir-ho, si més no a Catalunya, és evident que caldrà un esforç important dels centres públics de recerca i les institucions públiques. "Estem en una fase inicial en què és necessari el suport oficial per fer el pas des de la recerca fins a les aplicacions industrials, sobretot per posar en marxa plantes pilot on es pugui demostrar l'eficiència de la tecnologia", explica el director de l'IREC.

El camí per recórrer en aquest camp des de Catalunya és immens, en especial perquè el nombre d'investigadors especialitzats encara és molt petit i la llista d'empreses que treballen en els nous biocombustibles està pràcticament buida.

A prop de Catalunya, per contra, destaquen projectes com els de l'empresa BFS (a Mutxamel, a l'Alacantí), que pretén fer servir el cultiu d'algues per fer funcionar una planta elèctrica de 30 megawatts. A les Balears, Algasol Renewables (una empresa de capital danès), treballa per posar en funcionament l'any 2010 una planta pilot per a la producció de microalgues utilitzables com a combustible.

Alternatives molt originals

Les algues són uns dels organismes més eficients en la transformació de llum solar en biomasa. Entre els principals usos energètics de la biomasa d'algues es troben la combustió directa, l'obtenció de metà (per digestió anaeròbica), biodièsel (a partir de l'oli que se'n pot extreure) i fins i tot la producció d'hidrogen, segons van explicar els participants en la jornada tècnica internacional sobre aprofitament energètic de microalgues celebrat el novembre passat a Madrid sota el patrocini del ministeri d'Indústria.

L'altra gran esperança en aquest camp és el pinyó de l'Índia o Jatropha curcas, una planta oleaginosa verinosa per als humans que creix en forma d'arbust. La planta de Jatropha i, sobretot, els seus fruits, semblants a les nespres, tenen un alt contingut en olis. Una de les característiques destacades d'aquest arbust de la família de les euforbiàcies és que pot créixer amb facilitat en terres pobres i amb un consum d'aigua relativament baix. La Jatropha és coneguda des de fa segles en països com l'Índia, que ara es pot convertir en el principal promotor en l'aplicació de la planta com a biocombustible.

Joaquim ELCACHO, "Biocombustibles amb futur", a l'Avui, 09-01-2009, p. 32.

divendres, 2 de gener del 2009

Les venes obertes d'Amèrica Llatina

Abans que res donar-vos a tots la benvinguda a l'any 2009. Enguany començarem amb una nova secció "Un mes, un Llibre". En esta secció vos anirem proposant una sèrie de llibres de lectura recomanable sinó imprescindible. Creiem que la lectura és una de les eines bàsiques de les quals disposem els col·lectius socials per tal de fer front a la creació d'un món tan ignorant.
Comencem la secció amb un llibre que ens descobrirà la cara més amarga del continent sud-americà Las venas abiertas de América Latina de l'uruguaià Eduardo Galeano. A continuació també fem un recull d'enllaços interessants per a conèixer l'obra d'este escriptor conegut internacionalment i que ja porta a les seues esquenes més de 30 llibres. Benvingut a Un mes, un llibre.

Les venes obertes d'Amèrica Llatina a la Viquipèdia

La versió completa del llibre amb format pdf

Eduardo Galeano a Solo Literatura