dilluns, 31 de maig del 2010

Israel assalta en alta mar la flota solidària que anava a Gaza i mata entre deu i setze activistes

Diu que els soldats van ser atacats i intenta desacreditar els ocupants del vaixell vinculant-los a al-Qaeda

[Font: Vilaweb]

L'exèrcit israelià (comunicat) ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina (comunicat) que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i setze, a més de desenes de ferits.

Israeli ha admès que l'assalt havia tingut lloc en aigües internacionals i que havia fet ús de foc real, però ho ha atribuït a la 'reacció violenta' dels activistes, a qui acusa d'haver atac els soldats amb ganivets i pals, i a qui ha volgut desacreditar vinculant-los a al-Qaeda. A més, l'exèrcit israelià insisteix que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.

L'atac d'Israel ha estat condemnat per alguns governs, com el turc, el francès, l'espanyol, la Lliga Àrab i també per la Unió Europea, que ha demanat una investigació per aclarir els fets. La indignació generada ha fet que s'hagin convocat, de manera urgent, concentracions de protesta a diverses ciutats: aquest vespre, a Barcelona i València, i demà, a Palma.

La 'Flota de la Llibertat' és organitzada per la fundació humanitària turca Insani Yardim Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani ambdeu tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajut humanitari.

dimarts, 11 de maig del 2010

El govern valencià vol tancar ara les emissions de Catalunya Ràdio

Acció Cultural rep una notificació del Consell perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià

El govern valencià vol tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. La conselleria de Justícia ha fet arribar una notificació a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè tanqui abans de deu dies els repetidors que permeten les emissions al País Valencià perquè no tenen llicència per fer-ho. Passat el termini, el govern tancaria forçosament les emissions i obriria un expedient sancionador a Acció Cultural. ACPV hi veu una 'obsessió pel control mediàtic' i per 'la persecució de la llengua i la cultura catalana' (àudio). El govern valencià diu (àudio) que no és una decisió política, 'sinó admnistrativa', i que actuarà (àudio) per a 'reestablir la legalitat en l'espectre també de la ràdio'.

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, ha remarcat que Catalunya Ràdio 'no és una ràdio qualsevol, sinó de les poques que emeten en llengua catalana al País Valencià' (àudio). L'entitat presidida per Eliseu Climent ha d'avaluar ara amb els advocats quina és la situació legal de les emissions que els seus repetidors fan de Catalunya Ràdio.

Després decidirà si els tanca o si s'hi nega. En aquest cas, Acció Cultural s'arriscaria a més sancions econòmiques, que podrien ser semblants a les multes imposades pel govern pel manteniment de les emissions de TV3, esperant que el conflicte es resolgués judicialment. . 'Hem de veure la base legal de les emissions de Catalunya Ràdio i decidir', ha avançat Gisbert.

Actualment hi ha tres repetidors de TV3 tancats i multes que pugen a 800.000 euros per a Acció Cultural. Aquest cas és als jutjats, on Acció Cultural defensa la legalitat de les emissions.

Extret de Vilaweb

diumenge, 9 de maig del 2010

Supermercats «sense fronteres»

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l’embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l’altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l’esgotament, etcètera.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d’una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

*Article publicat a El Punt, 08/05/2010.